diumenge, 23 de maig del 2010

El metall més car del món

Segur que moltes vegades ens hem preguntat quines són les coses més cares del món... doncs bé, segons la pàgina web http://www.perfil.com/ el metall més car del món és el Rodi. Es va arribar a pagar a 10.000$ l'unça (uns 28g aproximadament). Aquí hi podreu trobar tota la notícia.

El rodi, un metall preciós, s'extreu de les mines del sud de l'Àfrica. S'utilitza en la indústria automobilística, i els seus aliatges es fan servir en el camp de l'electrònica, l'òptica, la joieria i com a catalitzador de processos industrials.

joies fetes de rodi

dimarts, 11 de maig del 2010

Netejant pantalles d' iPhone

A la versió digital de la vanguardia he vist una notícia que m'ha cridat molt l'atenció, el titular era "Más de sesenta empleados chinos intoxicados en la fabricación del iPhone 4G".

Explica que per netejar les pantalles planes es fa servir etanol, però en la fabricació del iPhone fan servir N-hexà perquè s'asseca més ràpid que l'etanol. Aquest fet és cert, però cal considerar que l 'hexà és un dels pocs hidrocarburs tòxics que hi ha. Degut a la mala ventilació que hi havia a la fàbrica, aquests treballadors xinesos es varen intoxicar.

Personalment, el que he trobat més alarmant, és el fet de que el gerent d'aquesta planta de fabricació aprovés l'ús d'hexà siguent conscient dels riscos que corrien els seus treballadors! La negligència i la manca d'ètica, li ha portat la pèrdua del seu càrreg.






dimarts, 4 de maig del 2010

dimarts, 20 d’abril del 2010

Sant Jordi Científic

Si aquest Sant Jordi heu de regalar algun llibre i no sabeu quin, a continuació us deixo amb una llista de llibres a regalar això sí, de caire científic!
1. 100 mites de la ciència, de Daniel Closa. Mites com ara que no només fem servir el 10% del nostre cervell, o que en lluna plena neixen més criatures o per exemple, que els estruços amaguin el cap sota terra, són un exemple del que parla aquest llibre tot explicant la realitat que hi ha darrera cada mite.
2. Les grans epidèmies modernes, de Salvador Macip. Preguntes com ara si és útil i segura la vacuna de la grip? o si és possible que el virus de la sida fos creat en un laboratori? L'autor explica tot el que sabem sobre les epidèmies i pandèmies de forma entenedora.
3. Codi genètic, d'Amàlia Lafuente. Aquest llibre és una novel·la on la descoberta d’un fàrmac contra l’Alzheimer centra les investigacions de la Marina Fontcuberta. Amb l’arribada d’un nou director a l’Institut de Neurociències, que ha fet una carrera brillant als Estats Units, la recerca es complica perillosament. Enlluernada nou director, la jove Marina està temptada de saltar-se els límits de l’ètica professional.
4. Passeig per l’invisible. Itinerari químic per la ciutat de Girona, de Josep Duran. Una guia per descobrir la presència quotidiana de la química en un agradable passeig per Girona de la mà de l’investigador de la UdG Josep Duran. Hi trobarem des de materials de construcció a xips, des de joies a medicaments....
5. El gran Telescopi de Herschel: una nova forma de mirar el cel, de Enric Herrero i Eloi Vilamajó. Aquest llibre tracta del coneixement astronòmic al segle XVIII a través de la construcció del telescopi més gran del seu moment per part de l’astrònom William Herschel.
Espero que aquestes recomanacions us siguin útils en un dia tan assenyalat com és Sant Jordi!

diumenge, 11 d’abril del 2010

Cançons de la taula periòdica

Tot mirant pel youtube he trobat uns quants vídeos divertits sobre com aprendre's la taula periòdica. Tots els vídeos són cançons on van recitant els elements. Ho he trobat molt curiós que la gent es dediqui a fer aquestes coses, i per tant us deixo amb els millors vídeos que he trobat.

1. Oh, so elementary. La melodia és molt maca i en alguns talls hi ha la lletra de la cançó.



2. Com memoritzar la taula periòdica de memòria. Està en anglès, però és molt curiós!


3. The element song. Pareu bé l'orella perquè està en anglès i va recitant tots els elements a una velocitat espectacular. Si us hi fixeu, hi ha un moment que se li acaba l'aire i se sent com fa una gran inspiració.


Ara sí que no hi ha excusa per no aprendre-se-la!

dimarts, 6 d’abril del 2010

SQM: Sensibilitat Química Múltiple

El dia 18 de març, a la contra de la vanguardia hi havia una entrevista que em va cridar molt l'antenció. La persona entrevistada és un noi que es diu David, té 35 anys viu a Barcelona i està casat amb l'Eva. El tema central de l'entrevista és la malaltia de l'Eva i com es pot conviure amb ella.

Ràpidament em vaig preguntar per què no varen entrevistar directament a l'Eva, però llegint l'entrevista es resol el dubte. L'Eva té alèrgia a tots els productes químics, fins i tot els que fem servir en la nostra vida diària. A causa de la malaltia de l'Eva, tots dos van haver de canviar dràsticament la seva vida: ara fan servir bicarbonat per netejar la seva casa, roba fabricada amb tints naturals, etc. El grau de malaltia que té l'Eva és tant elevat que no pot ni llegir llibres perquè la tinta en la qual estan imprimits és perjudicial per ella. No pot sortir al carrer perquè hi ha tanta contaminació a l'aire que segurament es moriria intoxicada. Només té dues fonts de comunicació amb l'exterior: en David i el seu blog. Us recomano que el visteu.

dilluns, 22 de març del 2010

Caminant per sobre el meridià 8º: el Klimahaus de Bremerhaven

La setmana passada va ser l'última setmana que varem fer classes teòriques però el blog continua tot i aquests dies que he estat sense renovar perquè estava molt enfeinada. A una de les classes teòriques amb en Miquel Duran vam parlar sobre museus científics.


Doncs bé, us vull presentar un nou concepte de museu. Es troba a la ciutat de Bremerhaven, al nord Alemanya, i es diu Klimahaus. El fil conductor d'aquest museu és fer un recorregut sobre el meridià de 8º que passa per la mateia ciutat. En el museu, aquest recorregut es veu reflectit en diferents sales ambientades segons el país on et trobes. Definim ambientades: la decoració és un paissatge típic del país (si estem a Suïssa ens trobarem en una sala amb un prat verd amb floretes i vaques, si estem a l'Antàrtida ens trobarem una sala amb un glaçó immens i així per a cada país del recorregut).



Sala del Níger Sala de Samoa Sala del Camerun


A part de la decoració, també han ambientat les sales tèrmicament segons el país on som: si passem pel desert farà molta calor, i si passem per la selva tropical farà molta humitat. A cada sala hi ha uns cartells il·luminats on explica una mica el folklore de cada país.


Un cop s'ha acabat el recorregut pel llarg del meridià, que sol durar entre 3 i 3hores i mitja, hi ha una altra exposició sobre els elements foc, terra, aigua i aire. Cada element ocupa un pis, i el que comunica aquests quatre pisos és una estructura de DNA simbolitzant que gràcies a aquests elements hi ha vida.


A continuació us deixo amb el link del Klimahaus, on us recomano moltíssim que l'obriu i mireu el vídeo que hi ha al centre de la pantalla de la pàgina principal per fer-vos una idea de com és el museu.
Espero que, com jo, algun cop tingueu l'oportunitat de visitar-lo!






diumenge, 7 de març del 2010

La molècula del mes

Navegant una miqueta per internet he trobat una pàgina web on cada mes trien una molècula perquè sigui la molècula del mes. La pàgina pertany a la Universitat de Bristol i va ser creada al 1996, és una de les pàgines de divulgació química més antiga. Durant aquest temps han aconseguit diversos guardons que es poden consultar a la seva pàgina.

A cada entrada hi ha força informació sobre aquest molècula, com ara de què està composta, el seu descobriment, aplicacions, curiositats, etc. A pesar de que la pàgina pertanyi a la universitat de Bristol, qualsevol de nosaltres pot proposar molècules pel proper mes però els senyors que s'encarreguen de la pàgina han rebut moltes propostes i hi ara mateix hi ha uns 2 o 3 mesos de llista d'espera!

La molècula del mes de març és sodium lauryl sulfate. Quina serà la del mes d'abril?

dilluns, 1 de març del 2010

La truita cremada

Bones! avui us parlaré d'un llibre curiós, i amb el títol que té ja es nota: La truita cremada. Es tracta d'un llibre que respon preguntes a partir de conceptes químics i una mica d'humor. Preguntes com ara: com és un flam per dintre?, quina és la millor manera de refredar l'arròs bullit? o bé què és més natural, un pernil o un litre d'àcid sulfúric?

El llibre consta de 24 capítols, i a cada capítol es respon alguna d'aquestes preguntes curioses. L'autor, Claudi Mans (catedràtic d'enginyeria química de la UB) dreça aquest llibre a tots els públics. És més, a la contra portada hi diu

No cal ser químic per llegir el llibre. Si ho ets, ho entendràs tot. si n'has estudiat, ho entendràs quasi tot, i si no n'has estudiat mai, jo crec que també tagradarà, però t'hauràs de saltar alguns trossets. Però no pateixis, tots ho fem quan convé.

El llibre es diu La truita cremada, 24 lliçons de química de Claudi Mans. Ed. Col·legi Oficial de químics de Catalunya.

Us deixo amb una pàgina web on hi ha una crítica del llibre. Ja sabeu, si voleu llegir un llibre i esteu dubtosos, aquí teniu una recomanació!

diumenge, 21 de febrer del 2010

Peles de taronja per produir energia

Hola! aquesta és la meva primera entrada al blog amb un article bastant curiós que he trobat a la versió web de la revista Muy interesante.

Aquest article ens explica que uns investigadors de la universitat de Florida han aconseguit produir
etanol a partir de les peles d'una taronja i diaris. Sembla mentida oi?

Aquest nou sistema de generar etanol seria molt més sostenible que l'actual: 1. reduiríem en deixalles (sempre i quan mengis taronges!) i 2. estaríem generant un biocombustible que no és un derivat del petroli. Els mateixos investigadors han fet uns càlculs ràpids i creuen que només a l'estat de Florida, si s'aprofitessin totes les peles de taronja per generar etanol se'n produïrien 757 milions de litres a l'any!

De moment, com que la investigació s'ha dut a terme a nivell de laboratori, us deixo amb un vídeo que primer ensenya una planta cervesera que dels seus residus en produeix etanol i després parla de l'etanol com a substituent de la gasolina en els cotxes. Fins aviat!