dilluns, 22 de març del 2010

Caminant per sobre el meridià 8º: el Klimahaus de Bremerhaven

La setmana passada va ser l'última setmana que varem fer classes teòriques però el blog continua tot i aquests dies que he estat sense renovar perquè estava molt enfeinada. A una de les classes teòriques amb en Miquel Duran vam parlar sobre museus científics.


Doncs bé, us vull presentar un nou concepte de museu. Es troba a la ciutat de Bremerhaven, al nord Alemanya, i es diu Klimahaus. El fil conductor d'aquest museu és fer un recorregut sobre el meridià de 8º que passa per la mateia ciutat. En el museu, aquest recorregut es veu reflectit en diferents sales ambientades segons el país on et trobes. Definim ambientades: la decoració és un paissatge típic del país (si estem a Suïssa ens trobarem en una sala amb un prat verd amb floretes i vaques, si estem a l'Antàrtida ens trobarem una sala amb un glaçó immens i així per a cada país del recorregut).



Sala del Níger Sala de Samoa Sala del Camerun


A part de la decoració, també han ambientat les sales tèrmicament segons el país on som: si passem pel desert farà molta calor, i si passem per la selva tropical farà molta humitat. A cada sala hi ha uns cartells il·luminats on explica una mica el folklore de cada país.


Un cop s'ha acabat el recorregut pel llarg del meridià, que sol durar entre 3 i 3hores i mitja, hi ha una altra exposició sobre els elements foc, terra, aigua i aire. Cada element ocupa un pis, i el que comunica aquests quatre pisos és una estructura de DNA simbolitzant que gràcies a aquests elements hi ha vida.


A continuació us deixo amb el link del Klimahaus, on us recomano moltíssim que l'obriu i mireu el vídeo que hi ha al centre de la pantalla de la pàgina principal per fer-vos una idea de com és el museu.
Espero que, com jo, algun cop tingueu l'oportunitat de visitar-lo!






diumenge, 7 de març del 2010

La molècula del mes

Navegant una miqueta per internet he trobat una pàgina web on cada mes trien una molècula perquè sigui la molècula del mes. La pàgina pertany a la Universitat de Bristol i va ser creada al 1996, és una de les pàgines de divulgació química més antiga. Durant aquest temps han aconseguit diversos guardons que es poden consultar a la seva pàgina.

A cada entrada hi ha força informació sobre aquest molècula, com ara de què està composta, el seu descobriment, aplicacions, curiositats, etc. A pesar de que la pàgina pertanyi a la universitat de Bristol, qualsevol de nosaltres pot proposar molècules pel proper mes però els senyors que s'encarreguen de la pàgina han rebut moltes propostes i hi ara mateix hi ha uns 2 o 3 mesos de llista d'espera!

La molècula del mes de març és sodium lauryl sulfate. Quina serà la del mes d'abril?

dilluns, 1 de març del 2010

La truita cremada

Bones! avui us parlaré d'un llibre curiós, i amb el títol que té ja es nota: La truita cremada. Es tracta d'un llibre que respon preguntes a partir de conceptes químics i una mica d'humor. Preguntes com ara: com és un flam per dintre?, quina és la millor manera de refredar l'arròs bullit? o bé què és més natural, un pernil o un litre d'àcid sulfúric?

El llibre consta de 24 capítols, i a cada capítol es respon alguna d'aquestes preguntes curioses. L'autor, Claudi Mans (catedràtic d'enginyeria química de la UB) dreça aquest llibre a tots els públics. És més, a la contra portada hi diu

No cal ser químic per llegir el llibre. Si ho ets, ho entendràs tot. si n'has estudiat, ho entendràs quasi tot, i si no n'has estudiat mai, jo crec que també tagradarà, però t'hauràs de saltar alguns trossets. Però no pateixis, tots ho fem quan convé.

El llibre es diu La truita cremada, 24 lliçons de química de Claudi Mans. Ed. Col·legi Oficial de químics de Catalunya.

Us deixo amb una pàgina web on hi ha una crítica del llibre. Ja sabeu, si voleu llegir un llibre i esteu dubtosos, aquí teniu una recomanació!